diumenge, 17 de novembre del 2013

LES PISSARRES DIGITALS INTERACTIVES I LES TAULETES TÀCTILS A L'AULA.


DESCRIPCIÓ


Durant la SAE (setmana d'activitats extraordinàries) que van organitzar a la Facultat, una de les activitats va ser assistir a una conferència sobre pissarres digitals interactives i tauletes tàctils a l'aula. 

En el col·legi de la mare de déu de la mercè, utilitzen les tauletes tàctils: 

>els professors: com a agenda compartida, com a plataforma digital, com a eina per avaluar els alumnes...

>els nens d'educació infantil: fan racons de treball (com el projecte MATH 3-4)

>els nens d'educació primària: per a treballar assignatures diverses, per exemple, tenen una aplicació anomenada "educaplay" per a practicar la llengua catalana. O fan activitats diverses com ara còmics, pel·lícules, jocs matemàtics, practiquen l'escriptura, aprenen a fer esquemes...etcètera. Les possibilitats són molt diverses. 

A continuació us mostro una fotografia d'un moment de la conferència, on surt un joc per practicar la suma. Els nens han de contar, per exemple,quants tractors veuen i escriure el número corresponent al costat de la figura. 



REFLEXIÓ

Crec que l'ús de les TIC a les aules és molt important. Primerament perquè a les escoles es essencial ensenyar el món real, i tot i que la tecnologia ha existit sempre, aquest nou invent de les tauletes i les pissarres digitals és un avenç molt gran a tenir en compte. 

Precisament avui he llegit un article d'una revista on dos enginyers de 27 i 29 anys explicaven que han creat una aplicació anomenada "DIME" que fa possible que persones amb discapacitat a l'hora de parlar (com gent amb autisme) es puguin comunicar de forma ràpida mitjançant imatges. En paraules dels seus creadors: "Veure com facilites la vida de la gent, és una cosa brutal". Per tant, la tecnologia, pot donar satisfacció a qui la utilitza, i de retruc, a qui la crea. Tothom en surt beneficiat. Amb això no vull amagar el fet que la tecnologia, mal utilitzada, pot fer molt de mal. I de ben segur, que molts especialistes en aquest camp estaran d'acord amb mi. Per començar amb bon peu,els mestres han de dominar la tecnologia més que els seus espavilats alumnes i ensenyar-los com destriar la informació important, quines eines poden ser més útils per a ells, quines coses cal evitar...etcètera. La conclusió, és que la tecnologia ens millora la vida, però sempre que el seny vagi un pas endavant. 

Mireu el vídeo sobre l'aplicació "DIME":



AMPLIACIÓ

Durant la conferència, els assistents vam haver de fer algunes piulades, i sense esperar-ho, vam acabar sent "trending topic" a Twitter. Aquests van ser alguns dels tweets que es van publicar:

"PDI molt més que una pissarra.Una tecnologia que ens obra al món i fer que aquest entri a l'aula" (Neus Esquius)

"Els alumnes estan més motivats quan utilitzen els ipads per a treballar a classe" (Aramara Ayala).

"Hi ha moltes aplicacions per a treballar tot tipus de competències" (Mireia Mandicó)







4 comentaris:

  1. Totalment d'acord!
    Ara bé... cal saber combinar la part tecnològica amb la tradicional, no oblidem que els nens/es han d'acabar sabent escriure sobre un full i que hi ha llibres molt valuosos! L'equilibri perfecte és la combinació dels dos suports.

    ResponElimina
  2. Gràcies pel teu comentari Laura! Sí, penso que sempre que es tinguin en compte les necessitats de cada nen/a i l'objectiu que es persegueix amb l'activitat, els dos suports poden entrar a l'aula i complementar-se sense ser rivals.

    ResponElimina
  3. Una entrada molt detallada i completa, molt bé, Marta! M'agrada especialment la selecció que has fet dels tuits. I estic molt d'acord amb tu, l'equilibri entre el vell i el modern pot existir sense que hi hagi rivalitat.

    ResponElimina
  4. Gràcies Clara! Estic contenta que t'agradi la meva entrada i que tinguem punts de vista semblants! : )

    ResponElimina