EL BON COMUNICADOR

CARLES CAPDEVILA

DESCRIPCIÓ:

Aquesta activitat forma part del mòdul de Processos i Contextos educatius I, per tant, s'emmarca dins de les assignatures de GITIC i de COED. 

L'activitat consistia en escollir una persona que era considerada per mi i pel meu grup com un bon comunicador tan en l'àmbit oral, escrit com digital. La persona escollida va ser el periodista i director del diari ARA; en Carles Capdevila.

La metodologia que havíem d'utilitzar era mitjançant l'eina pearl trees on hi recolliem aquells articles, conferències o tweets publicats que més ens agradaven per analitzar les seves habilitats comunicatives. 

Vam arribar a la conclusió, que en els tres camps (oral, escrit i digital), el Sr. Capdevila fa gran ús de la ironia i l'humor per tenir atrapat al públic des del primer moment, a partir també, d'un llenguatge molt proper i entenedor. Després d'haver llegit el llibre "Com parlar bé en públic", podem veure com compleix moltes de les característiques que vam extreure com a més importants: Es mostra natural i somriu al públic, s'expressa amb correcció i controla el moviment del cos, la introducció i la conclusió són atraients i normalment van lligades, parteix d'anècdotes o situacions personals, adequa el tó de veu a la situació del moment, fa ús de frases curtes però remarcant les idees principals durant tot el discurs i estableix contacte visual per tal de rebre un feedback del públic. 

REFLEXIÓ:

Parlar bé en públic i ser un bon comunicador no és gens fàcil però a partir de la lectura de llibres especialitzats en el tema i la realització d'activitats com aquesta, te n'adones que si un vol, tot és possible. Potser no arribarem a ser grans comunicadors com en Carles Capdevila, l'Andreu Buenafuente, l'Steve Jobs...però si que podem aprendre aquelles coses que més ens agradin de cada un per poder aplicar-les de mica en mica en el nostre procés de comunicació, ja que ara, quan veig algú que parla en públic, no em concentro només en el missatge que em vol transmetre sinó que analitzo tots els detalls: mirada, gestualitat, posició del cos, ús de la veu, estructura del discurs, ús de recursos per mantenir l'atenció del públic...etcètera; ja que com deia el Sr. Orozco, hem d'aprendre a interpretar la informació que rebem. 

AMPLIACIÓ:

Per tal d'entrar més a fons en el treball que vam fer, us deixo la nostra presentació:

Per finalitzar l'entrada crec que és idòni parlar sobre un article que vam llegir a classe titulat "La Competència Comunicativa", ja que segons Gumperz i Dell Hymes (1972), és el terme general per definir la capacitat comunicativa d'una persona, capacitat que abraça tant el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la. L'adquisició d'aquesta competència es configura a partir de l'experiència social, les necessitats i motivacions, i l'acció, que és alhora una font renovada de motivacions, necessitats i experiències".

Quins són els seus components?

1. Competència lingüística/gramatical: Fa referència al domini del codi lingüístic (nivell fonològic, nivell morfològic, nivell lèxic, nivell sintàctic i nivell semàntic).

Relacionat amb aquesta competència, m'agradaria adjuntar-vos un resum que vam fer sobre un article titulat "Què és el codi escrit?"

2. Competència sociolingüística: Fa referència a les regles socioculturals d'ús. És l'habilitat que s'ocupa de la situació comunicativa: la situació dels participants, el propòsit de la interacció, i les normes i convencions de la interacció.

3. Competència discursiva: Fa referència a l'habilitat de produir i interpretar diferents tipus de discursos en qualsevol gènere (descripció, narració, etc), i interpretar i produir textos coherents i cohesionats.

4. Competència estratègica: Fa referència a l'habilitat d'utilitzar estratègies de comunicació verbal i no-verbal per millorar l'efectivitat de la comunicació o compensar les interrupcions que poden sorgir, a causa de diferents variables d'actuació o d'insuficiències en un o vàries competències.

ACOMIADAMENT:

Fins aquí les meves entrades sobre l'assignatura de COED i de GITIC! Realitzar aquestes dues assignatures i escriure el blog m'ha servit per moltes coses; algunes d'elles són: ser capaç de buscar informació útil, seleccionar-la i transformar-la en coneixement, utilitzar eines virtuals per treballar de manera col·laborativa ja sigui presencialment o en grup,conèixer metodologies innovadores d'ensenyament i aprenentatge de les TIC que es poden incorporar a l'aula, saber com compartir recursos propis o aliens amb altres companys o el públic en general, conèixer temes d'actualitat educativa, saber localitzar materials didàctics accessibles en línia, adquirir fluïdesa expresiva, intentar aplicar correctament les propietats que caracteritzen un text,iniciar-me en l'art de la recitació, desenvolupar la meva capacitat comunicativa en els àmbits escrit, oral i digital, adquirir més destreses a l'hora de treballar de manera individual i en grup, saber analitzar críticament missatges audiovisuals,...i un llarg etcètera.

Bé, desitjo que us hagi agradat visitar el meu bloc! Es possible que continui escribint sobre algunes de les assignatures que faré el segon semestre. Ja ho veurem!

Què dieu? que us heu quedat amb les ganes de saber el final??? no! millor no dic res! Per compensar-ho, us deixo una cançó de hip hop (del grup "Matador Rockers") on us explicaràn el final de moltes pel·lícules. Jajaja! En tot cas, no deixeu mai de fer una ullada per aquí, d'acord?!

Disfruteu del bon ritme! ; )

COMPETÈNCIES DIGITALS EN RELACIÓ A L'ÚS DE LES TIC EL SEGLE XXI

DESCRIPCIÓ:

En el segle XXI, és important que tant mestres com professors disposin de competència digital, és a dir, que coneguin i sàpiguen fer un bon ús de les TIC.El procés d'adquisició de les mateixes és coneix com alfabetització digital.Els documents més rellevants que marquen les directrius sobre quines haurien de ser les competències TIC dels docents són les que pertanyen a la UNESCO i a la ISTE. (a l'apartat d'ampliació podreu saber-ne més)

REFLEXIÓ:

Com a actuals estudiants d'universitat, aquest tipus de competència ens facilitarà els processos d'ensenyament i d'aprenentatge. Amb el suport de les TIC, podrem gestionar millor la informació, comunicar-nos amb els docents o altres estudiants per aprendre, treballar col·laborativament i transformar aquestes interaccions en coneixement. 

Aquestes competències no són estàtiques, i per tant, demanen una actualització continuada en el coneixement dels recursos tecnològics i de les seves potencialitats pedagògiques. 

AMPLIACIÓ:

A continuació, us deixo amb la presentació que he elaborat i que resumeix les competències citades anteriorment.

I si esteu més interessats en llegir més articles sobre educació i tecnologia, us deixo el link perquè amplieu els vostres coneixements:

http://www.eduteka.org/#!1-2013-12

COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL

Hola de nou amics!

Aquesta nova entrada tracta sobre la comunicació audiovisual.A classe de COED, vam visualitzar una entrevista feta al Sr Guillermo Orozco, expert en aquest tipus de comunicació.

Si tots sóm audiència, pel sol fet de ser-ho es pot suposar que ja hem adquirit les competències comunicatives necessàries?

El Sr. Guillermo Orozco respòn dient que tota imatge té un codi universal i per tant, tots creiem saber veure i escoltar. El que passa, és que hi ha moltes maneres de veure i escoltar; i per saber interpretar el missatge que hi ha darrere, es requereix molta pràctica, ja que no és una cosa innata de la persona, sinó un aprenentatge que es va donant al llarg de la vida. Tanmateix, és bo conèixer l'anomenat Principi de representació, el qual ens diu que el que veiem no és la realitat mateixa, sinó una representació d'ella mateixa, instants elegits pel que graba amb la càmara. El que hem d'aconseguir, és saber veure a través de la càmara les petites sutileses que no es veuen a primer cop d'ull. 

Com s'hauria d'entendre l'educació en mitjans dintre de l'estructura escolar actual? Quins aspectes caldria considerar? Quin paper l'hi hauria de correspondre a l'escola, a la família i als mitjans de comunicació?

Segons el Sr. Orozco, diversos actors intervenen en l'educació en mitjans: l'escola, la família, les empreses de medis, els productors, els dissenyadors... tots intervenen. El que sí destaca és que escola i família son els principals mediadors entre els joves i les pantalles, per tan tenen la obligació de treballar conjuntament. Per altra banda, els mestres també son responsables de intervindre, controlar i reorientar els joves sobre l'ús que fan de la televisió, per exemple. Tanmateix, els mitjans de comunicació, tan si estan informant com entretenint, es troben amb la obligació de ser responsables i reconèixer que tot el que fan intervé en l'educació dels joves. 

L'educació en mitjans pot contribuir a la innovació educativa?

L'entrevistat explica que els nens tenen moltes eines tecnològiques a l'aula (vídeo, pantalles...) però el problema és que no se'ls hi ensenya la potencialitat o el seu ús productiu. Aquestes eines juguen el paper de ser un complement a allò que diu el professor o el llibre, més que un instrument considerat fonamental per a la construcció de coneixement. I acaba dient que no es parla de la lògica audiovisual, no hi ha cap reflexió pedagògica darrere que expliqui els seus avantatges, el que hi ha és una falsa sensació d'avenç.

Què cal canviar a l'escola?

El Sr Orozco posa émfasis en que cal desenvolupar una sèrie de competències mínimes, s'ha d'alfabetitzar tan en el camp audiovisual com en el digital de cada medi de comunicació per tal de treure el millor profit de cada un i portar a terme un contingut curricular nou de la mà de diversos professionals. També ens diu que l'autodidactisme mai és suficient, el que es necessita és gent amb experiència perquè les noves generacions s'adapten millor a les TIC però no les dominen. 

REFLEXIÓ:

Les idees principals que podem extreure d'aquesta entrevista son:

*No pel fet de ser audiència tenim les competències bàsiques per entendre e interpretar tot el que veiem. 

*Actors principals: família-escola-mitjans (en aquest ordre)

*La relació dels nens amb els mitjans està mediada, encara que sigui per dèficit, pels dos principals actors. 

*Com a societat, hem d'exigir que els mitjans de comunicació siguin conscients que el seu paper influeix molt en l'educació.

*Els mestres i els professionals han d'ensenyar als nens a fer un bon ús de les eines tecnològiques.

AMPLIACIÓ: 

A continuació podeu veure un anunci de les conegudes galetes oreo, però aquesta vegada, les anuncien dient que porten doble crema. Si ho analitzem bé, veiem que primer ens posen en situació, com si estiguessim veient una pel·lícula de gènere "western" i una música de fons, que va molt amb concordança amb l'estil i els moviments dels dos actors, els quals figura que estàn realitzant una competició divertida, i on l'espectador es queda atrapat mirant l'anunci fins al final per saber qui acavarà abans de menjar-se l'oreo. És molt interessant el fet que els actors de l'anunci no parlen, però a través de les mirades, la posició corporal i la gestualitat, s'entén tot perfectament.I el fet de que el nen petit perdi i el Sr gran celebri la victòria de manera divertida, posa un toc d'humor per fer que l'espectador rigui i pensi que menjar oreo doble crema és molt més que l'acte sol de menjar, és una manera de passar-s'ho molt bé! : )

Digueu-me, heu provat alguna vegada de menjar-vos una oreo d'aquesta manera? Heu sentit que us ho passaveu bé? 

DESCRIPCIÓ D'UN COMPANY

POEMA VISUAL

DESCRIPCIÓ:

Què és la descripció? La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc. 

Què es pot descriure? Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes. 

Quines classes de descripció trobem? Trobem la descripció objectiva on l'autor adopta una actitud imparcial i utilitza el màxim d'objectivitat i precisió possibles davant de l'objecte descrit. Exemples: textos acadèmics i científics. I també trobem la descripció subjectiva, la qual conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica.

Quina estructura segueix un text descriptiu? No hi ha una estructura fixa, ja que aquesta pot variar segons el grau de complexitat. Però la més utilitzada, segueix tres passos:Primer de tot, s'estableix el tema, on es presenta l'objecte com un tot. Seguidament, entra en joc la caracterització, a través de la qual es distingeixen les qualitats, les propietats i les parts de l'objecte de la descripció; i per últim, s'estableix la relació de l'objecte descrit amb el món exterior.

Quines tècniques descriptives podem utilitzar? Hi ha varies tècniques per fer més atractiva la descripció. Per exemple:

> Sintagmes nominals àmpliament adjectivats: El bosc espès, fresc i fosc...

> Vebs en present o imperfecte d'indicatiu: Se'ls pentinava a cop de pinta. 

> Paraules que descriuen impressions sensorials: Al capdamunt de l'esvelta torre. (vista)

Altres tècniques: ús de terminologia, definicions, enumeracions i recursos expressius (comparacions, personificacions, al·literació...etcètera). 

En aquesta activitat, vam haver de descriure un company de la classe mitjançant alguna de les opcions següents:un poema (visual o escrit), una cançó o un conte. Jo em vaig decantar pel poema visual, el qual us mostro a continuació:

Com és lògic, un poema visual pot tenir moltes interpretacions, però com que sóc la persona que ha creat aquest poema, a continuació explicaré quin company de la classe hi ha representat al darrera i quina simbologia té per a mi aquesta imatge.

La persona que representa aquest poema visual és diu Francesc Sansalvadó. Una de les seves principals passions és la música, per això he volgut partir del llenguatge musical mitjançant un pentagrama i unes notes musicals per descriure'l.

Per començar, a l'esquerra del pentagrama trobem una nota sola representada per una nou. Per aquells que saben de música, s'hauran fixa't que aquesta nota està situada en la primera nota de l'escala: do. "Un dó" que el Francesc porta dins; com el final del seu primer cognom!

A continuació, hi ha una corxera formada per quatre notes. La que duu la nou simbolitza a en Cesc, i les altres tres simbolitzen els seus companys de banda. Com aquests tres companys, no formen part principal de l'obra, els he deixat en blanc, ja que en el llenguatge musical, una nota blanca no sona.

He volgut posar nous per simbolitzar en Cesc, perquè aquesta nou en forma de cervell, em recorda que ell és el pensador del grup, ja que és el que compon les cançons i les canta. Ell pensa tota l'estona en la música (nou) i també sent la música (nota musical).

Com el pentagrama em recorda a una espècie de reixa, crec que transmet una cosa que en Cesc té: la seguretat en sí mateix. No té cap por de parlar en públic i mostrar-se tal com és.

Per altra banda, veiem que hi ha dues barres paral·leles als extrems que a música s'utilitzen per separar els diversos moviments de tota la peça. Amb això vull representar, que el Francesc és jove i ja ha iniciat el camí de la música, un camí que encara pot ser més llarg. I un camí recte, símbol de que té clar el que vol.

Seguint amb les línies del pentagrama, podem observar que sobresurten d'aquestes dues barres paral·leles que he comentat abans. Ho he fet a propòsit perquè com en Cesc toca la guitarra, aquestes línies simbolitzen les cordes d’una guitarra que forma part del seu camí, sempre que pot, la guitarra l’acompanya.

Com a afegitó, he volgut representar una nota en la posició del re, ja que així s’enganxa al pentagrama sense estar-hi dins. La nota té forma de pilota i amb això representa que a part de tocar instruments i cantar, en Francesc és un gran esportista, sobretot quan es tracta de jugar a futbol.

Finalment, les nous també volen recordar les funcions del cervell, i en concret en que a l’hemisferi dret hi ha la part on té un gran paper el ritme, la imaginació i la creativitat. On s’actua més per instint que per raonament. La música és un art,...i en Francesc... un artista! 

Espero que us hagi agradat! :-) 

REFLEXIÓ: 

Penso que aquesta activitat va ser molt útil per practicar el tema de la descripció. El que més em va agradar va ser poder escollir quin tipus de recurs utilitzar per descriure a un company. Mai abans havia fet un poema visual, però com que em considero una persona molt observadora i creativa, vaig pensar que aquest era el que més m'agradava. Penso que m'agraden molt els poemes visuals perquè és molt interessant sentir la interpretació que cadascú l'hi dona abans de saber el seu significat real. S'assembla a la pintura, però jo crec que fins i tot, va molt més enllà, ja que en un poema visual sempre pots trobar el teu propi significat a coses noves a les quals a primer cop d'ull no t'havies parat a pensar. Crec que és una gran eina de reflexió i per això convidaria a tothom a que s'animessin a expressar alguna cosa a partir d'aquest art tan peculiar. 

AMPLIACIÓ: 

Si us ha agradat això dels poemes visuals, us en deixo un d'un artista anomenat Chema Madoz.
Quina interpretació l'hi doneu?

Per si en voleu saber més sobre aquest artista, visiteu la seva pàgina web:
http://www.chemamadoz.com/autor.html

IDENTITAT I TERRITORI

"LA QUINÈSICA CORPORAL I VIRTUAL EN DIFERENTS CULTURES". 

Hola de nou!





DESCRIPCIÓ:

Avui us parlaré d'un treball que vam haver de fer per parelles a classe de COED. Les úniques directrius que els nostres mestres ens van donar per a la realització del treball van ser que havia d'estar relacionat amb els conceptes següents: identitat i territori. 

La meva companya (la Clara Quintana) i jo, vam pensar que seria bona idea escollir el tema de la quinèsica. Que, què és la quinèsica? Quinèsica prové del terme grec kinesis, que significa moviment; i estudia tot allò relacionat amb la posició corporal, la mirada, el contacte corporal i els gestos. Per exemple, a Japó, a la Xina i al Vietnam, és important donar i rebre objectes utilitzant les dues mans per demostrar consideració i valoració. 

Vam pensar que era un bon tema, no només perquè està relacionat amb l'assignatura de Comunicació oral, sinó perquè també es pot relacionar amb GITIC, a través de les emoticones. Per exemple, aquesta emoticona japonesa: (^_^) simbolitza a una persona que somriu,mentre que a Espanya, utilitzaríem la següent emoticona:

                                                                                      

Per acabar-ho de lligar amb el terme territori, vam voler parlar de l'ús dels termes anteriors en diferents cultures, i amb l'ajuda dels companys de classe, crec que va quedar molt clar l'objectiu que es pretenia: fer entendre que cada país té els seus propis gestos, ús de les mirades, o representació d'emoticones per transmetre un missatge o un altra, i al final, arribar tots a crear una identitat pròpia. 

A continuació, us explicaré el significat d'alguns gestos que utilitzem sovint: 

Gest d'acariciar-se la mandíbula: presa de decisions.

Gest d'entrellaçar els dits: autoritat.

Gest d'asseure's amb les mans agafant el cap pel darrere: seguretat en un mateix i superioritat.

Gest d'inclinar el cap: interès.

Gest d'encreuar els braços a l'altura del pit: estar a la defensiva.

Gest d'encreuar les cames i balancejar lleugerament el peu: avorriment.

REFLEXIÓ:

Penso que aquest treball ens ha fet ser més conscients de la gran varietat de missatges que un pot arribar a transmetre sense deixar anar una sola paraula. 

Una vegada vam finalitzar l'exposició, diversos companys em van dir que gràcies al nostre treball,els va fer estar més atents sobre la importància de la quinèsica quan els hi va tocar exposar a ells. I es que el poder del llenguatge no verbal és molt més gran del que sovint ens pensem. Recordo que a classe, vam haver de resumir un text anomenat Gramàtiques del silenci, a partir del qual, m'agradaria citar el següent paràgraf:

"La més reconeguda i esmentada de les recerques amb base quantitativa (feta per Merhabian el 1972) oferia una distribució força sorprenent: pel que fa al llenguatge, la seva aportació informativa vorejava el 7%. I això sí,del 93% restant n'hauríem d'assignar un 38% a l'aportació informativa que farien les variades qualitats de la veu i un 55% a la comunicació no verbal en sentit estricte, l'expressió de la cara, la mirada els gestos, el tacte, la distribució de l'espai o del temps, el vestit, l'aspecte físic o els objectes de l'entorn".

En resum, és sorprenent aquest 55% d'informació que aporta el llenguatge no verbal. El text també posa molt èmfasis en la veu, ja que tal com explica "ens informa sobre l'estat de les nostres emocions, sobre l'estat general del nostre cos i sobre les nostres actituds".

Per acabar-ho de lligar tot, m'agradaria explicar, que a classe, quan vaig haver de recitar el poema "La Sardana" (de Joan Maragall), al principi, recordo que amb els nervis notava que tenia les cames rígides i quan estirava el braç em sentia com si tingués un parkinson avançat. El més curiós, però, és que el control de la veu el dominava bastant pel que fa a l'entonació o les pauses; i quan vaig acabar la recitació i vaig preguntar si se m'havien notat els nervis que m'envaïen tot el cos, tothom em va dir que no. Penso que en aquesta situació,per tant, la veu va jugar un paper molt important a favor meu, ja que tot i jo saber el patiment que estava passant, la veu devia fer entendre al públic que el meu estat era alguna cosa així com d'autocontrol i divertiment.

Realment, és ben cert, allò que diu el llibre que vàrem haver de llegir titulat "Com parlar bé en públic" on ens comenta, que per controlar els nervis, hem d'intentar evitar l'anomenat "efecte melic", és a dir, no centrar-nos en el que sentim sinó en el què diem i com ho diem.


AMPLIACIÓ: 

La Sra. Teresa Baró és una experta en comunicació no verbal, així que pels que seguiu interessats en saber més coses d'aquest món tan interessant, us deixo un dels seus vídeos on ens parla de la mirada.

Fins ara hem parlat sobre comunicació no verbal, un mitjà diferent al llenguatge oral. Per acabar, m'agradaria citar les idees principals d'un article que vam haver de resumir titulat "El llenguatge i les llengües" per recordar que el llenguatge és molt més que un medi de comunicació.  

>El llenguatge és el factor bàsic que ens constitueix com a éssers humans perquè fa possible el discurs abstracte i la parla aplaçada.

>Amb el llenguatge ordenem tan les experiències que tenim del entorn com les que s'originen dins nostre.

>El llenguatge juga un paper principal en la constitució del pensament i és ademés, el suport de la memòria.

>El llenguatge ens permet la lliure expressió i és la causa del diàleg que mantenim amb nosaltres mateixos. 

LES PISSARRES DIGITALS INTERACTIVES I LES TAULETES TÀCTILS A L'AULA.

DESCRIPCIÓ

Durant la SAE (setmana d'activitats extraordinàries) que van organitzar a la Facultat, una de les activitats va ser assistir a una conferència sobre pissarres digitals interactives i tauletes tàctils a l'aula. 

En el col·legi de la mare de déu de la mercè, utilitzen les tauletes tàctils: 

>els professors: com a agenda compartida, com a plataforma digital, com a eina per avaluar els alumnes...

>els nens d'educació infantil: fan racons de treball (com el projecte MATH 3-4)

>els nens d'educació primària: per a treballar assignatures diverses, per exemple, tenen una aplicació anomenada "educaplay" per a practicar la llengua catalana. O fan activitats diverses com ara còmics, pel·lícules, jocs matemàtics, practiquen l'escriptura, aprenen a fer esquemes...etcètera. Les possibilitats són molt diverses. 

A continuació us mostro una fotografia d'un moment de la conferència, on surt un joc per practicar la suma. Els nens han de contar, per exemple,quants tractors veuen i escriure el número corresponent al costat de la figura. 

REFLEXIÓ

Crec que l'ús de les TIC a les aules és molt important. Primerament perquè a les escoles es essencial ensenyar el món real, i tot i que la tecnologia ha existit sempre, aquest nou invent de les tauletes i les pissarres digitals és un avenç molt gran a tenir en compte. 

Precisament avui he llegit un article d'una revista on dos enginyers de 27 i 29 anys explicaven que han creat una aplicació anomenada "DIME" que fa possible que persones amb discapacitat a l'hora de parlar (com gent amb autisme) es puguin comunicar de forma ràpida mitjançant imatges. En paraules dels seus creadors: "Veure com facilites la vida de la gent, és una cosa brutal". Per tant, la tecnologia, pot donar satisfacció a qui la utilitza, i de retruc, a qui la crea. Tothom en surt beneficiat. Amb això no vull amagar el fet que la tecnologia, mal utilitzada, pot fer molt de mal. I de ben segur, que molts especialistes en aquest camp estaran d'acord amb mi. Per començar amb bon peu,els mestres han de dominar la tecnologia més que els seus espavilats alumnes i ensenyar-los com destriar la informació important, quines eines poden ser més útils per a ells, quines coses cal evitar...etcètera. La conclusió, és que la tecnologia ens millora la vida, però sempre que el seny vagi un pas endavant. 

Mireu el vídeo sobre l'aplicació "DIME":

AMPLIACIÓ

Durant la conferència, els assistents vam haver de fer algunes piulades, i sense esperar-ho, vam acabar sent "trending topic" a Twitter. Aquests van ser alguns dels tweets que es van publicar:

"PDI molt més que una pissarra.Una tecnologia que ens obra al món i fer que aquest entri a l'aula" (Neus Esquius)

"Els alumnes estan més motivats quan utilitzen els ipads per a treballar a classe" (Aramara Ayala).

"Hi ha moltes aplicacions per a treballar tot tipus de competències" (Mireia Mandicó)

YOUTUBE

EL MEU PRIMER VÍDEO EDITAT AMB YOUTUBE!

Com sóc una fan de tot allò relacionat amb l'art, i si es tracta de pintura encara millor, he tingut la idea de relacionar algunes corrents pictòriques amb diferents imatges d'infants, crec que és una forma interactiva de veure com ha anat evolucionant la visió de les criatures al llarg dels segles. 

Espero que us agradi!