diumenge, 29 de desembre del 2013

EL BON COMUNICADOR

CARLES CAPDEVILA

DESCRIPCIÓ:

Aquesta activitat forma part del mòdul de Processos i Contextos educatius I, per tant, s'emmarca dins de les assignatures de GITIC i de COED. 

L'activitat consistia en escollir una persona que era considerada per mi i pel meu grup com un bon comunicador tan en l'àmbit oral, escrit com digital. La persona escollida va ser el periodista i director del diari ARA; en Carles Capdevila.



La metodologia que havíem d'utilitzar era mitjançant l'eina pearl trees on hi recolliem aquells articles, conferències o tweets publicats que més ens agradaven per analitzar les seves habilitats comunicatives. 

Vam arribar a la conclusió, que en els tres camps (oral, escrit i digital), el Sr. Capdevila fa gran ús de la ironia i l'humor per tenir atrapat al públic des del primer moment, a partir també, d'un llenguatge molt proper i entenedor. Després d'haver llegit el llibre "Com parlar bé en públic", podem veure com compleix moltes de les característiques que vam extreure com a més importants: Es mostra natural i somriu al públic, s'expressa amb correcció i controla el moviment del cos, la introducció i la conclusió són atraients i normalment van lligades, parteix d'anècdotes o situacions personals, adequa el tó de veu a la situació del moment, fa ús de frases curtes però remarcant les idees principals durant tot el discurs i estableix contacte visual per tal de rebre un feedback del públic. 


REFLEXIÓ:

Parlar bé en públic i ser un bon comunicador no és gens fàcil però a partir de la lectura de llibres especialitzats en el tema i la realització d'activitats com aquesta, te n'adones que si un vol, tot és possible. Potser no arribarem a ser grans comunicadors com en Carles Capdevila, l'Andreu Buenafuente, l'Steve Jobs...però si que podem aprendre aquelles coses que més ens agradin de cada un per poder aplicar-les de mica en mica en el nostre procés de comunicació, ja que ara, quan veig algú que parla en públic, no em concentro només en el missatge que em vol transmetre sinó que analitzo tots els detalls: mirada, gestualitat, posició del cos, ús de la veu, estructura del discurs, ús de recursos per mantenir l'atenció del públic...etcètera; ja que com deia el Sr. Orozco, hem d'aprendre a interpretar la informació que rebem. 

AMPLIACIÓ:

Per tal d'entrar més a fons en el treball que vam fer, us deixo la nostra presentació:





Per finalitzar l'entrada crec que és idòni parlar sobre un article que vam llegir a classe titulat "La Competència Comunicativa", ja que segons Gumperz i Dell Hymes (1972), és el terme general per definir la capacitat comunicativa d'una persona, capacitat que abraça tant el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la. L'adquisició d'aquesta competència es configura a partir de l'experiència social, les necessitats i motivacions, i l'acció, que és alhora una font renovada de motivacions, necessitats i experiències".

Quins són els seus components?

1. Competència lingüística/gramatical: Fa referència al domini del codi lingüístic (nivell fonològic, nivell morfològic, nivell lèxic, nivell sintàctic i nivell semàntic).

Relacionat amb aquesta competència, m'agradaria adjuntar-vos un resum que vam fer sobre un article titulat "Què és el codi escrit?"

2. Competència sociolingüística: Fa referència a les regles socioculturals d'ús. És l'habilitat que s'ocupa de la situació comunicativa: la situació dels participants, el propòsit de la interacció, i les normes i convencions de la interacció.

3. Competència discursiva: Fa referència a l'habilitat de produir i interpretar diferents tipus de discursos en qualsevol gènere (descripció, narració, etc), i interpretar i produir textos coherents i cohesionats.

4. Competència estratègica: Fa referència a l'habilitat d'utilitzar estratègies de comunicació verbal i no-verbal per millorar l'efectivitat de la comunicació o compensar les interrupcions que poden sorgir, a causa de diferents variables d'actuació o d'insuficiències en un o vàries competències.

ACOMIADAMENT:

Fins aquí les meves entrades sobre l'assignatura de COED i de GITIC! Realitzar aquestes dues assignatures i escriure el blog m'ha servit per moltes coses; algunes d'elles són: ser capaç de buscar informació útil, seleccionar-la i transformar-la en coneixement, utilitzar eines virtuals per treballar de manera col·laborativa ja sigui presencialment o en grup,conèixer metodologies innovadores d'ensenyament i aprenentatge de les TIC que es poden incorporar a l'aula, saber com compartir recursos propis o aliens amb altres companys o el públic en general, conèixer temes d'actualitat educativa, saber localitzar materials didàctics accessibles en línia, adquirir fluïdesa expresiva, intentar aplicar correctament les propietats que caracteritzen un text,iniciar-me en l'art de la recitació, desenvolupar la meva capacitat comunicativa en els àmbits escrit, oral i digital, adquirir més destreses a l'hora de treballar de manera individual i en grup, saber analitzar críticament missatges audiovisuals,...i un llarg etcètera.

Bé, desitjo que us hagi agradat visitar el meu bloc! Es possible que continui escribint sobre algunes de les assignatures que faré el segon semestre. Ja ho veurem!

Què dieu? que us heu quedat amb les ganes de saber el final??? no! millor no dic res! Per compensar-ho, us deixo una cançó de hip hop (del grup "Matador Rockers") on us explicaràn el final de moltes pel·lícules. Jajaja! En tot cas, no deixeu mai de fer una ullada per aquí, d'acord?!

Disfruteu del bon ritme! ; )









divendres, 27 de desembre del 2013

COMPETÈNCIES DIGITALS EN RELACIÓ A L'ÚS DE LES TIC EL SEGLE XXI

DESCRIPCIÓ:

En el segle XXI, és important que tant mestres com professors disposin de competència digital, és a dir, que coneguin i sàpiguen fer un bon ús de les TIC.El procés d'adquisició de les mateixes és coneix com alfabetització digital.Els documents més rellevants que marquen les directrius sobre quines haurien de ser les competències TIC dels docents són les que pertanyen a la UNESCO i a la ISTE. (a l'apartat d'ampliació podreu saber-ne més)



REFLEXIÓ:

Com a actuals estudiants d'universitat, aquest tipus de competència ens facilitarà els processos d'ensenyament i d'aprenentatge. Amb el suport de les TIC, podrem gestionar millor la informació, comunicar-nos amb els docents o altres estudiants per aprendre, treballar col·laborativament i transformar aquestes interaccions en coneixement. 

Aquestes competències no són estàtiques, i per tant, demanen una actualització continuada en el coneixement dels recursos tecnològics i de les seves potencialitats pedagògiques. 



AMPLIACIÓ:

A continuació, us deixo amb la presentació que he elaborat i que resumeix les competències citades anteriorment.



I si esteu més interessats en llegir més articles sobre educació i tecnologia, us deixo el link perquè amplieu els vostres coneixements:

http://www.eduteka.org/#!1-2013-12










COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL

Hola de nou amics!

Aquesta nova entrada tracta sobre la comunicació audiovisual.A classe de COED, vam visualitzar una entrevista feta al Sr Guillermo Orozco, expert en aquest tipus de comunicació.

Si tots sóm audiència, pel sol fet de ser-ho es pot suposar que ja hem adquirit les competències comunicatives necessàries?

El Sr. Guillermo Orozco respòn dient que tota imatge té un codi universal i per tant, tots creiem saber veure i escoltar. El que passa, és que hi ha moltes maneres de veure i escoltar; i per saber interpretar el missatge que hi ha darrere, es requereix molta pràctica, ja que no és una cosa innata de la persona, sinó un aprenentatge que es va donant al llarg de la vida. Tanmateix, és bo conèixer l'anomenat Principi de representació, el qual ens diu que el que veiem no és la realitat mateixa, sinó una representació d'ella mateixa, instants elegits pel que graba amb la càmara. El que hem d'aconseguir, és saber veure a través de la càmara les petites sutileses que no es veuen a primer cop d'ull. 


Com s'hauria d'entendre l'educació en mitjans dintre de l'estructura escolar actual? Quins aspectes caldria considerar? Quin paper l'hi hauria de correspondre a l'escola, a la família i als mitjans de comunicació?

Segons el Sr. Orozco, diversos actors intervenen en l'educació en mitjans: l'escola, la família, les empreses de medis, els productors, els dissenyadors... tots intervenen. El que sí destaca és que escola i família son els principals mediadors entre els joves i les pantalles, per tan tenen la obligació de treballar conjuntament. Per altra banda, els mestres també son responsables de intervindre, controlar i reorientar els joves sobre l'ús que fan de la televisió, per exemple. Tanmateix, els mitjans de comunicació, tan si estan informant com entretenint, es troben amb la obligació de ser responsables i reconèixer que tot el que fan intervé en l'educació dels joves. 


L'educació en mitjans pot contribuir a la innovació educativa?

L'entrevistat explica que els nens tenen moltes eines tecnològiques a l'aula (vídeo, pantalles...) però el problema és que no se'ls hi ensenya la potencialitat o el seu ús productiu. Aquestes eines juguen el paper de ser un complement a allò que diu el professor o el llibre, més que un instrument considerat fonamental per a la construcció de coneixement. I acaba dient que no es parla de la lògica audiovisual, no hi ha cap reflexió pedagògica darrere que expliqui els seus avantatges, el que hi ha és una falsa sensació d'avenç.


Què cal canviar a l'escola?

El Sr Orozco posa émfasis en que cal desenvolupar una sèrie de competències mínimes, s'ha d'alfabetitzar tan en el camp audiovisual com en el digital de cada medi de comunicació per tal de treure el millor profit de cada un i portar a terme un contingut curricular nou de la mà de diversos professionals. També ens diu que l'autodidactisme mai és suficient, el que es necessita és gent amb experiència perquè les noves generacions s'adapten millor a les TIC però no les dominen. 


REFLEXIÓ:

Les idees principals que podem extreure d'aquesta entrevista son:

*No pel fet de ser audiència tenim les competències bàsiques per entendre e interpretar tot el que veiem. 
*Actors principals: família-escola-mitjans (en aquest ordre)
*La relació dels nens amb els mitjans està mediada, encara que sigui per dèficit, pels dos principals actors. 
*Com a societat, hem d'exigir que els mitjans de comunicació siguin conscients que el seu paper influeix molt en l'educació.
*Els mestres i els professionals han d'ensenyar als nens a fer un bon ús de les eines tecnològiques.

AMPLIACIÓ: 

A continuació podeu veure un anunci de les conegudes galetes oreo, però aquesta vegada, les anuncien dient que porten doble crema. Si ho analitzem bé, veiem que primer ens posen en situació, com si estiguessim veient una pel·lícula de gènere "western" i una música de fons, que va molt amb concordança amb l'estil i els moviments dels dos actors, els quals figura que estàn realitzant una competició divertida, i on l'espectador es queda atrapat mirant l'anunci fins al final per saber qui acavarà abans de menjar-se l'oreo. És molt interessant el fet que els actors de l'anunci no parlen, però a través de les mirades, la posició corporal i la gestualitat, s'entén tot perfectament.I el fet de que el nen petit perdi i el Sr gran celebri la victòria de manera divertida, posa un toc d'humor per fer que l'espectador rigui i pensi que menjar oreo doble crema és molt més que l'acte sol de menjar, és una manera de passar-s'ho molt bé! : )



Digueu-me, heu provat alguna vegada de menjar-vos una oreo d'aquesta manera? Heu sentit que us ho passaveu bé?