COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL

Hola de nou amics!

Aquesta nova entrada tracta sobre la comunicació audiovisual.A classe de COED, vam visualitzar una entrevista feta al Sr Guillermo Orozco, expert en aquest tipus de comunicació.

Si tots sóm audiència, pel sol fet de ser-ho es pot suposar que ja hem adquirit les competències comunicatives necessàries?

El Sr. Guillermo Orozco respòn dient que tota imatge té un codi universal i per tant, tots creiem saber veure i escoltar. El que passa, és que hi ha moltes maneres de veure i escoltar; i per saber interpretar el missatge que hi ha darrere, es requereix molta pràctica, ja que no és una cosa innata de la persona, sinó un aprenentatge que es va donant al llarg de la vida. Tanmateix, és bo conèixer l'anomenat Principi de representació, el qual ens diu que el que veiem no és la realitat mateixa, sinó una representació d'ella mateixa, instants elegits pel que graba amb la càmara. El que hem d'aconseguir, és saber veure a través de la càmara les petites sutileses que no es veuen a primer cop d'ull. 

Com s'hauria d'entendre l'educació en mitjans dintre de l'estructura escolar actual? Quins aspectes caldria considerar? Quin paper l'hi hauria de correspondre a l'escola, a la família i als mitjans de comunicació?

Segons el Sr. Orozco, diversos actors intervenen en l'educació en mitjans: l'escola, la família, les empreses de medis, els productors, els dissenyadors... tots intervenen. El que sí destaca és que escola i família son els principals mediadors entre els joves i les pantalles, per tan tenen la obligació de treballar conjuntament. Per altra banda, els mestres també son responsables de intervindre, controlar i reorientar els joves sobre l'ús que fan de la televisió, per exemple. Tanmateix, els mitjans de comunicació, tan si estan informant com entretenint, es troben amb la obligació de ser responsables i reconèixer que tot el que fan intervé en l'educació dels joves. 

L'educació en mitjans pot contribuir a la innovació educativa?

L'entrevistat explica que els nens tenen moltes eines tecnològiques a l'aula (vídeo, pantalles...) però el problema és que no se'ls hi ensenya la potencialitat o el seu ús productiu. Aquestes eines juguen el paper de ser un complement a allò que diu el professor o el llibre, més que un instrument considerat fonamental per a la construcció de coneixement. I acaba dient que no es parla de la lògica audiovisual, no hi ha cap reflexió pedagògica darrere que expliqui els seus avantatges, el que hi ha és una falsa sensació d'avenç.

Què cal canviar a l'escola?

El Sr Orozco posa émfasis en que cal desenvolupar una sèrie de competències mínimes, s'ha d'alfabetitzar tan en el camp audiovisual com en el digital de cada medi de comunicació per tal de treure el millor profit de cada un i portar a terme un contingut curricular nou de la mà de diversos professionals. També ens diu que l'autodidactisme mai és suficient, el que es necessita és gent amb experiència perquè les noves generacions s'adapten millor a les TIC però no les dominen. 

REFLEXIÓ:

Les idees principals que podem extreure d'aquesta entrevista son:

*No pel fet de ser audiència tenim les competències bàsiques per entendre e interpretar tot el que veiem. 

*Actors principals: família-escola-mitjans (en aquest ordre)

*La relació dels nens amb els mitjans està mediada, encara que sigui per dèficit, pels dos principals actors. 

*Com a societat, hem d'exigir que els mitjans de comunicació siguin conscients que el seu paper influeix molt en l'educació.

*Els mestres i els professionals han d'ensenyar als nens a fer un bon ús de les eines tecnològiques.

AMPLIACIÓ: 

A continuació podeu veure un anunci de les conegudes galetes oreo, però aquesta vegada, les anuncien dient que porten doble crema. Si ho analitzem bé, veiem que primer ens posen en situació, com si estiguessim veient una pel·lícula de gènere "western" i una música de fons, que va molt amb concordança amb l'estil i els moviments dels dos actors, els quals figura que estàn realitzant una competició divertida, i on l'espectador es queda atrapat mirant l'anunci fins al final per saber qui acavarà abans de menjar-se l'oreo. És molt interessant el fet que els actors de l'anunci no parlen, però a través de les mirades, la posició corporal i la gestualitat, s'entén tot perfectament.I el fet de que el nen petit perdi i el Sr gran celebri la victòria de manera divertida, posa un toc d'humor per fer que l'espectador rigui i pensi que menjar oreo doble crema és molt més que l'acte sol de menjar, és una manera de passar-s'ho molt bé! : )

Digueu-me, heu provat alguna vegada de menjar-vos una oreo d'aquesta manera? Heu sentit que us ho passaveu bé?