DESCRIPCIÓ D'UN COMPANY

POEMA VISUAL

DESCRIPCIÓ:

Què és la descripció? La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc. 

Què es pot descriure? Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes. 

Quines classes de descripció trobem? Trobem la descripció objectiva on l'autor adopta una actitud imparcial i utilitza el màxim d'objectivitat i precisió possibles davant de l'objecte descrit. Exemples: textos acadèmics i científics. I també trobem la descripció subjectiva, la qual conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica.

Quina estructura segueix un text descriptiu? No hi ha una estructura fixa, ja que aquesta pot variar segons el grau de complexitat. Però la més utilitzada, segueix tres passos:Primer de tot, s'estableix el tema, on es presenta l'objecte com un tot. Seguidament, entra en joc la caracterització, a través de la qual es distingeixen les qualitats, les propietats i les parts de l'objecte de la descripció; i per últim, s'estableix la relació de l'objecte descrit amb el món exterior.

Quines tècniques descriptives podem utilitzar? Hi ha varies tècniques per fer més atractiva la descripció. Per exemple:

> Sintagmes nominals àmpliament adjectivats: El bosc espès, fresc i fosc...

> Vebs en present o imperfecte d'indicatiu: Se'ls pentinava a cop de pinta. 

> Paraules que descriuen impressions sensorials: Al capdamunt de l'esvelta torre. (vista)

Altres tècniques: ús de terminologia, definicions, enumeracions i recursos expressius (comparacions, personificacions, al·literació...etcètera). 

En aquesta activitat, vam haver de descriure un company de la classe mitjançant alguna de les opcions següents:un poema (visual o escrit), una cançó o un conte. Jo em vaig decantar pel poema visual, el qual us mostro a continuació:

Com és lògic, un poema visual pot tenir moltes interpretacions, però com que sóc la persona que ha creat aquest poema, a continuació explicaré quin company de la classe hi ha representat al darrera i quina simbologia té per a mi aquesta imatge.

La persona que representa aquest poema visual és diu Francesc Sansalvadó. Una de les seves principals passions és la música, per això he volgut partir del llenguatge musical mitjançant un pentagrama i unes notes musicals per descriure'l.

Per començar, a l'esquerra del pentagrama trobem una nota sola representada per una nou. Per aquells que saben de música, s'hauran fixa't que aquesta nota està situada en la primera nota de l'escala: do. "Un dó" que el Francesc porta dins; com el final del seu primer cognom!

A continuació, hi ha una corxera formada per quatre notes. La que duu la nou simbolitza a en Cesc, i les altres tres simbolitzen els seus companys de banda. Com aquests tres companys, no formen part principal de l'obra, els he deixat en blanc, ja que en el llenguatge musical, una nota blanca no sona.

He volgut posar nous per simbolitzar en Cesc, perquè aquesta nou en forma de cervell, em recorda que ell és el pensador del grup, ja que és el que compon les cançons i les canta. Ell pensa tota l'estona en la música (nou) i també sent la música (nota musical).

Com el pentagrama em recorda a una espècie de reixa, crec que transmet una cosa que en Cesc té: la seguretat en sí mateix. No té cap por de parlar en públic i mostrar-se tal com és.

Per altra banda, veiem que hi ha dues barres paral·leles als extrems que a música s'utilitzen per separar els diversos moviments de tota la peça. Amb això vull representar, que el Francesc és jove i ja ha iniciat el camí de la música, un camí que encara pot ser més llarg. I un camí recte, símbol de que té clar el que vol.

Seguint amb les línies del pentagrama, podem observar que sobresurten d'aquestes dues barres paral·leles que he comentat abans. Ho he fet a propòsit perquè com en Cesc toca la guitarra, aquestes línies simbolitzen les cordes d’una guitarra que forma part del seu camí, sempre que pot, la guitarra l’acompanya.

Com a afegitó, he volgut representar una nota en la posició del re, ja que així s’enganxa al pentagrama sense estar-hi dins. La nota té forma de pilota i amb això representa que a part de tocar instruments i cantar, en Francesc és un gran esportista, sobretot quan es tracta de jugar a futbol.

Finalment, les nous també volen recordar les funcions del cervell, i en concret en que a l’hemisferi dret hi ha la part on té un gran paper el ritme, la imaginació i la creativitat. On s’actua més per instint que per raonament. La música és un art,...i en Francesc... un artista! 

Espero que us hagi agradat! :-) 

REFLEXIÓ: 

Penso que aquesta activitat va ser molt útil per practicar el tema de la descripció. El que més em va agradar va ser poder escollir quin tipus de recurs utilitzar per descriure a un company. Mai abans havia fet un poema visual, però com que em considero una persona molt observadora i creativa, vaig pensar que aquest era el que més m'agradava. Penso que m'agraden molt els poemes visuals perquè és molt interessant sentir la interpretació que cadascú l'hi dona abans de saber el seu significat real. S'assembla a la pintura, però jo crec que fins i tot, va molt més enllà, ja que en un poema visual sempre pots trobar el teu propi significat a coses noves a les quals a primer cop d'ull no t'havies parat a pensar. Crec que és una gran eina de reflexió i per això convidaria a tothom a que s'animessin a expressar alguna cosa a partir d'aquest art tan peculiar. 

AMPLIACIÓ: 

Si us ha agradat això dels poemes visuals, us en deixo un d'un artista anomenat Chema Madoz.
Quina interpretació l'hi doneu?

Per si en voleu saber més sobre aquest artista, visiteu la seva pàgina web:
http://www.chemamadoz.com/autor.html

IDENTITAT I TERRITORI

"LA QUINÈSICA CORPORAL I VIRTUAL EN DIFERENTS CULTURES". 

Hola de nou!





DESCRIPCIÓ:

Avui us parlaré d'un treball que vam haver de fer per parelles a classe de COED. Les úniques directrius que els nostres mestres ens van donar per a la realització del treball van ser que havia d'estar relacionat amb els conceptes següents: identitat i territori. 

La meva companya (la Clara Quintana) i jo, vam pensar que seria bona idea escollir el tema de la quinèsica. Que, què és la quinèsica? Quinèsica prové del terme grec kinesis, que significa moviment; i estudia tot allò relacionat amb la posició corporal, la mirada, el contacte corporal i els gestos. Per exemple, a Japó, a la Xina i al Vietnam, és important donar i rebre objectes utilitzant les dues mans per demostrar consideració i valoració. 

Vam pensar que era un bon tema, no només perquè està relacionat amb l'assignatura de Comunicació oral, sinó perquè també es pot relacionar amb GITIC, a través de les emoticones. Per exemple, aquesta emoticona japonesa: (^_^) simbolitza a una persona que somriu,mentre que a Espanya, utilitzaríem la següent emoticona:

                                                                                      

Per acabar-ho de lligar amb el terme territori, vam voler parlar de l'ús dels termes anteriors en diferents cultures, i amb l'ajuda dels companys de classe, crec que va quedar molt clar l'objectiu que es pretenia: fer entendre que cada país té els seus propis gestos, ús de les mirades, o representació d'emoticones per transmetre un missatge o un altra, i al final, arribar tots a crear una identitat pròpia. 

A continuació, us explicaré el significat d'alguns gestos que utilitzem sovint: 

Gest d'acariciar-se la mandíbula: presa de decisions.

Gest d'entrellaçar els dits: autoritat.

Gest d'asseure's amb les mans agafant el cap pel darrere: seguretat en un mateix i superioritat.

Gest d'inclinar el cap: interès.

Gest d'encreuar els braços a l'altura del pit: estar a la defensiva.

Gest d'encreuar les cames i balancejar lleugerament el peu: avorriment.

REFLEXIÓ:

Penso que aquest treball ens ha fet ser més conscients de la gran varietat de missatges que un pot arribar a transmetre sense deixar anar una sola paraula. 

Una vegada vam finalitzar l'exposició, diversos companys em van dir que gràcies al nostre treball,els va fer estar més atents sobre la importància de la quinèsica quan els hi va tocar exposar a ells. I es que el poder del llenguatge no verbal és molt més gran del que sovint ens pensem. Recordo que a classe, vam haver de resumir un text anomenat Gramàtiques del silenci, a partir del qual, m'agradaria citar el següent paràgraf:

"La més reconeguda i esmentada de les recerques amb base quantitativa (feta per Merhabian el 1972) oferia una distribució força sorprenent: pel que fa al llenguatge, la seva aportació informativa vorejava el 7%. I això sí,del 93% restant n'hauríem d'assignar un 38% a l'aportació informativa que farien les variades qualitats de la veu i un 55% a la comunicació no verbal en sentit estricte, l'expressió de la cara, la mirada els gestos, el tacte, la distribució de l'espai o del temps, el vestit, l'aspecte físic o els objectes de l'entorn".

En resum, és sorprenent aquest 55% d'informació que aporta el llenguatge no verbal. El text també posa molt èmfasis en la veu, ja que tal com explica "ens informa sobre l'estat de les nostres emocions, sobre l'estat general del nostre cos i sobre les nostres actituds".

Per acabar-ho de lligar tot, m'agradaria explicar, que a classe, quan vaig haver de recitar el poema "La Sardana" (de Joan Maragall), al principi, recordo que amb els nervis notava que tenia les cames rígides i quan estirava el braç em sentia com si tingués un parkinson avançat. El més curiós, però, és que el control de la veu el dominava bastant pel que fa a l'entonació o les pauses; i quan vaig acabar la recitació i vaig preguntar si se m'havien notat els nervis que m'envaïen tot el cos, tothom em va dir que no. Penso que en aquesta situació,per tant, la veu va jugar un paper molt important a favor meu, ja que tot i jo saber el patiment que estava passant, la veu devia fer entendre al públic que el meu estat era alguna cosa així com d'autocontrol i divertiment.

Realment, és ben cert, allò que diu el llibre que vàrem haver de llegir titulat "Com parlar bé en públic" on ens comenta, que per controlar els nervis, hem d'intentar evitar l'anomenat "efecte melic", és a dir, no centrar-nos en el que sentim sinó en el què diem i com ho diem.


AMPLIACIÓ: 

La Sra. Teresa Baró és una experta en comunicació no verbal, així que pels que seguiu interessats en saber més coses d'aquest món tan interessant, us deixo un dels seus vídeos on ens parla de la mirada.

Fins ara hem parlat sobre comunicació no verbal, un mitjà diferent al llenguatge oral. Per acabar, m'agradaria citar les idees principals d'un article que vam haver de resumir titulat "El llenguatge i les llengües" per recordar que el llenguatge és molt més que un medi de comunicació.  

>El llenguatge és el factor bàsic que ens constitueix com a éssers humans perquè fa possible el discurs abstracte i la parla aplaçada.

>Amb el llenguatge ordenem tan les experiències que tenim del entorn com les que s'originen dins nostre.

>El llenguatge juga un paper principal en la constitució del pensament i és ademés, el suport de la memòria.

>El llenguatge ens permet la lliure expressió i és la causa del diàleg que mantenim amb nosaltres mateixos. 

LES PISSARRES DIGITALS INTERACTIVES I LES TAULETES TÀCTILS A L'AULA.

DESCRIPCIÓ

Durant la SAE (setmana d'activitats extraordinàries) que van organitzar a la Facultat, una de les activitats va ser assistir a una conferència sobre pissarres digitals interactives i tauletes tàctils a l'aula. 

En el col·legi de la mare de déu de la mercè, utilitzen les tauletes tàctils: 

>els professors: com a agenda compartida, com a plataforma digital, com a eina per avaluar els alumnes...

>els nens d'educació infantil: fan racons de treball (com el projecte MATH 3-4)

>els nens d'educació primària: per a treballar assignatures diverses, per exemple, tenen una aplicació anomenada "educaplay" per a practicar la llengua catalana. O fan activitats diverses com ara còmics, pel·lícules, jocs matemàtics, practiquen l'escriptura, aprenen a fer esquemes...etcètera. Les possibilitats són molt diverses. 

A continuació us mostro una fotografia d'un moment de la conferència, on surt un joc per practicar la suma. Els nens han de contar, per exemple,quants tractors veuen i escriure el número corresponent al costat de la figura. 

REFLEXIÓ

Crec que l'ús de les TIC a les aules és molt important. Primerament perquè a les escoles es essencial ensenyar el món real, i tot i que la tecnologia ha existit sempre, aquest nou invent de les tauletes i les pissarres digitals és un avenç molt gran a tenir en compte. 

Precisament avui he llegit un article d'una revista on dos enginyers de 27 i 29 anys explicaven que han creat una aplicació anomenada "DIME" que fa possible que persones amb discapacitat a l'hora de parlar (com gent amb autisme) es puguin comunicar de forma ràpida mitjançant imatges. En paraules dels seus creadors: "Veure com facilites la vida de la gent, és una cosa brutal". Per tant, la tecnologia, pot donar satisfacció a qui la utilitza, i de retruc, a qui la crea. Tothom en surt beneficiat. Amb això no vull amagar el fet que la tecnologia, mal utilitzada, pot fer molt de mal. I de ben segur, que molts especialistes en aquest camp estaran d'acord amb mi. Per començar amb bon peu,els mestres han de dominar la tecnologia més que els seus espavilats alumnes i ensenyar-los com destriar la informació important, quines eines poden ser més útils per a ells, quines coses cal evitar...etcètera. La conclusió, és que la tecnologia ens millora la vida, però sempre que el seny vagi un pas endavant. 

Mireu el vídeo sobre l'aplicació "DIME":

AMPLIACIÓ

Durant la conferència, els assistents vam haver de fer algunes piulades, i sense esperar-ho, vam acabar sent "trending topic" a Twitter. Aquests van ser alguns dels tweets que es van publicar:

"PDI molt més que una pissarra.Una tecnologia que ens obra al món i fer que aquest entri a l'aula" (Neus Esquius)

"Els alumnes estan més motivats quan utilitzen els ipads per a treballar a classe" (Aramara Ayala).

"Hi ha moltes aplicacions per a treballar tot tipus de competències" (Mireia Mandicó)

YOUTUBE

EL MEU PRIMER VÍDEO EDITAT AMB YOUTUBE!

Com sóc una fan de tot allò relacionat amb l'art, i si es tracta de pintura encara millor, he tingut la idea de relacionar algunes corrents pictòriques amb diferents imatges d'infants, crec que és una forma interactiva de veure com ha anat evolucionant la visió de les criatures al llarg dels segles. 

Espero que us agradi!

QUI ETS, TU?

DESCRIPCIÓ

A classe de COED, cadascú de nosaltres havia de descriure un aspecte positiu (del físic o de la personalitat) d'algun company de la classe mitjançant una fotografia i un títol. 

Així, una vegada tots teníem la nostra fotografia, vam crear una exposició a la classe de petit grup on explicàvem quin tret d'aquell company representava. 

Al principi em va costar decidir a qui descriure, però quan vaig veure a la Sofia amb les seves ulleres roses, em va cridar molt l'atenció el fet de que el color d'aquelles ulleres s'adequava molt a la seva personalitat. Per què? Doncs molt fàcil! El color rosa és un color que relaxa i que influeix en els sentiments, transformant-los en sentiments amables, suaus i profunds. Per altra banda, és un color relacionat amb l'amor i la protecció, que ens allunya de la solitud i que ens converteix en persones sensibles. També simbolitza felicitat, alegria i feminitat. El que dona de sí un sol color, oi? realment, tot aquests adjectius són transmesos per la meva amiga, i per tant, les seves ulleres són un clar reflexa de la seva personalitat. 

Per altra banda,vaig posar paper transparent de color rosa a les lents perquè així, el paisatge que es veiés a través d'aquestes, fos rosa i s'adeqües a la coneguda expressió que vaig fer servir de lema: "veu la vida de color de rosa", que vol dir, veure-la de manera positiva o favorable, i així destacar l'alegria que sempre transmet la Sofia. 

A continuació, us mostraré la fotografia que vaig crear per exposar el que acabo de comentar-vos:

REFLEXIÓ

El que em va aportar la realització d'aquesta activitat va ser el següent:

1) Te n'adones que alguns petits detalls d'una persona donen molta més informació de la que en un primer moment som conscients.

2) Al haver de destacar un aspecte positiu, valores el fet de que els trets com l'alegria, la felicitat, la dolçor...són coses que no es poden comprar amb diners; només tenen valor a través de la persona.

3) El fet d'haver d'exposar el significat de la nostra obra davant de la classe, és un bon exercici per aprendre a parlar en públic ja que després de fer-ho, vam estar parlant sobre els errors d'alguns com poden ser parlar massa ràpid, repetir-se, mirar sempre a la mateixa persona del públic...etcètera.

4) Va ser un exercici que ens va ajudar a conèixer millor a aquells companys de classe que no coneixíem prou.

5) Vam desenvolupar una part artística al ser una activitat creativa.


AMPLIACIÓ

Per acabar, m'agradaria penjar en el meu bloc, les fotografies que algunes companyes de la classe van crear per descriure'm. Moltes gràcies a totes! Sou estupendes!!!

                                 











 

SCRATCH

Hola de nou, seguidors del meu bloc!

Avui us parlaré d'una eina de programació per crear jocs, històries o animacions. S'anomena:

Està bàsicament destinada a nens entre 8 i 16 anys perquè aprenguin a programar de manera divertida; tot i que també va dirigit perquè els mestres creïn o trobin recursos interessants per utilitzar-los a les aules.

A l'escola s'utilitza scratch per ensenyar matèries com matemàtiques, ciències naturals, ciències socials, llengües, art, i com no, informàtica.

És una eina basada en la corrent pedagògica coneguda com constructivisme, i que es basa en que la persona percep la realitat a partir dels sentits. L'enfocament didàctic d'aquesta corrent és el que es coneix com "ensenyament orientat a l'acció" i que es basa  en el comportament inductiu, on a partir d'una acció concreta, s'arriben a conèixer o a extreure conclusions generals. Relacionant-ho amb la eina que ens ocupa, scratch el que fa és donar eines als nens perquè creïn els seus propis problemes i a partir de portar a terme un procés dinàmic e interactiu, el nen acaba modificant els seus pensaments i aprenent coses noves.

Una altra pedagogia que s'inspira en el constructivisme, és el construccionisme, una teoria desenvolupada per S. Papert que ens explica que perquè es doni l'aprenentatge, el alumne ha d'estar implicat en el procés i aprendre a partir de l'acció i dels seus propis interessos. 

Amb aquesta eina, els nens milloren les seves habilitats d'informació (ja que han de seleccionar els texts, les imatges, l'àudio...que millor s'adeqüi al projecte que fan.), habilitats interpersonals (perquè poden treballar per parelles o grups), de pensament crític (han de pensar la periodicitat i les interaccions que ha d'haver entre els diversos objectes), de resolució de problemes (per crear un projecte, han de primer pensar en el pla que volen dur a terme, segmentar-lo en parts i finalment implementar-lo mitjançant les eines de programació).Ademés, també ajuda a que els nens desenvolupin la seva creativitat (ja que han de buscar solucions innovadores a problemes inesperats), la seva motivació (ja que el projecte l'escullen ells i voldran fer-ho el millor possible), la seva adaptabilitat (ja que si veuen que el joc falla o necessitat millores, s'han d'adaptar als canvis o a les possibles demandes i solucionar-ho) i la seva responsabilitat social (ja que com els projectes es poden distribuir, poden aprofitar-los per parlar sobre temes importants amb altres entorns socials).

A classe, vam crear el nostre propi joc per parelles, en aquest cas, el vaig fer amb la Mariona Rabadà. Us deixo l'enllaç directe al seu bloc perquè l'hi doneu una ullada.

http://compartirlaprendre.blogspot.com.es/2013/12/scratch.html

Però dins del programa, també podeu trobar molts exemples de jocs ja creats,com aquest titulat Scramble! molt útil per millorar el vocabulari de la llengua anglesa. El joc consisteix en reordenar les lletres fins aconseguir esbrinar la paraula que hi ha amagada al darrere. Molt entretingut! Us animo a jugar-hi!

Per saber-ne més:

Dues figures claus del constructivisme, van ser Piaget (construïm coneixement a partir de la interacció amb el medi) i Vygotski (el medi permet una reconstrucció interna del coneixement).Qui millor que el mateix Piaget per explicar-nos les seves idees, oi? per això us deixo un vídeo de youtube que he trobat a partir de Scoop it on hi surt el propi Piaget explicant la seva teoria. Espero que us sigui útil! 

SCOOP IT!

Avui us parlaré d'una eina molt útil que ens han ensenyat a classe de GITIC. És diu SCOOP IT! 

DESCRIPCIÓ: Aquesta eina serveix per a seleccionar informació útil i compartir-la.

El procés (anomenat "content curation") el podem esquematitzar de la manera següent:

1.-RECOL·LECCIÓ D'INFORMACIÓ: aquella que és útil e important.

2.-FILTRATGE: escollir la informació més atractiva per la publicació.

3.-ELABORACIÓ: examinar els continguts i adaptar-los al nivell o idioma dels usuaris, al format de la publicació, al temps de lectura,etcètera. 

4.-DISTRIBUCIÓ: tenir en compte el mitjà i la franja horària per aconseguir més impactes.

5.-ANÀLISIS: dels èxits i dels errors per anar millorant.


REFLEXIÓ:Com diu l'autor Manel Castells, la era de la informació, ha provocat el que anomena "infoxicació", disposem d'una gran varietat d'informació que ens fa sentir que sabem moltes coses, però el que és veritat és que veure i saber són dues coses totalment diferents.

Per això és important saber destriar la informació i gràcies a que scoop

                                     

disposa del canal RSS (el vehícle per el qual ens arriben les informacions que ens interessen) podem aconseguir un aprenentatge significatiu.

També té l'avantatge que podem crear alertes perquè ens avisi que ha trobat la informació que volíem, i un cop la hem seleccionat, hi podem afegir comentaris.

Finalment, després de distribuir-la, podem analitzar les opinions dels visitants o veure quantes vegades ho han compartit al seu

Realment, està ben pensat! :)


AMPLIACIÓ:

Si encara no us ha quedat clar què és i voleu saber-ne més sobre els avantatges d'aquesta nova descoberta, us recomano que visualitzeu el següent video (en anglés):

Per acabar l'entrada, us animo a que seguiu el meu Scoop it! Fent click en el següent enllaç: http://www.scoop.it/t/tic-i-educacio-by-marta-moll-more 

Hi trobareu temes relacionats amb l'actualitat educativa, educació i les TIC, psicologia i creativitat. 

Per exemple, us poso un vídeo sobre el tema "Educació i les TIC" on ens mostra el possible ús de la tecnologia a les aules del futur: